Girant per Sant Antoni

 

Dimarts 22 la filmoteca va estrenar el documental de Pere Alberó, Girant per Sant Antoni.  El film reflecteix el darrer període de la reconstrucció del mercat i el consegüent desballestament de les carpes de la Ronda de Sant Antoni, així com mostres de la vida, no tant al barri, com als carrers immediatament adjacents al mercat. Part d’aquesta vida és la lluita del veïns contra per mantenir-se a un barri fortament revaloritzat després de les obres i el continuat boom turístic. De fet, un dels punts centrals dels seu desenvolupament  és la historia d’un edifici a una cantonada del mercat on hi havia quatre pisos ocupats i d’altres habitat per gent gran amb contractes de renda antiga, pressionats pel propietaris per fotre el camp.

Alberó havia estat ajudant de direcció a la mirada d’Ulisses i com Angelopoulos està preocupat per deixar que la imatge s’imposi per ella mateixa, plans llargs i relativament pocs, una manera de fer oposada  a la d’un temps que consumim imatges sense veritablement veure-les.   Potser per això, el començament del film resulta difícil, però finalment la seva estratègia funciona i finalment  hom acaba sentint-se ben immergit a les vides d’aquests veïns. El precedent més clar d’aquest film a casa nostra és segurament el En construcción de Guerin, amb el qual comparteix la idea bàsica de mostrar el sorgiment d’un edifici.

Evidentment el film em va fer un gran efecte  perquè és una impressió força estranya veure aquest paisatge urbà convertit en un altre, representació, figura cinematogràfica, allò que he vist cada dia, mirant-lo més o menys,  i que constitueix el teló de fons de la meva vida. Tampoc quan sortia no vaig deixar de recordar que per molts pocs mesos el meu pare ja no va poder veure el mercat reconstruït.