La ministra Calviño deixa anar el globus sonda d'una reducció del sou dels funcionaris en un 2% l'any vinent. No és sorprenent perquè la crisi fiscal de l'estat a finals d'any serà majúscula. Si que sorprèn que ho planteja quasi com un acte de justícia perquè, segons ella, els nostres creixements des de fa anys són superiors a l'IPC. La ministra aquí sembla tenir una mica de memòria de peix. Posats a fer història cal recordar que el 2009 la retallada en terme mig fou d'un 7 o un 8% i fou seguida molts anys de congelació. En termes absoluts, malgrat les generoses pujades, estem ingressant menys que fa dotze anys. Certament podria tot i així mantenir-se que els funcionaris som uns privilegiats. La crisis es va afrontar amb una devaluació interna que sacsejà tot el mon del treball i els treballadors públics hem estat menys devaluats que els privats, tampoc varem participar gaire però dels dies de vi i roses precedents, però això implica reconèixer obertament que l'horitzó dels darrers anys ha estat d'un empobriment general. Tampoc m'omplen de joia els darrers moviments del ministre Escrivà, molt preocupat per retardar l'edat de la jubilació i fer que la gent treballi més anys. Òbviament soc part interessada, però em sembla que donar simplement la xifra nua dels que prenen la jubilació anticipada amaga un fet fonamental. Moltes d'aquestes jubilacions són forçades perquè a partir d'una certa edat, molt anterior a la de jubilació, la gent queda fora del mercat laboral i la jubilació és pràcticament la seva única opció. Teòricament el ministre i la ministra són gent molt sabia, però la realitat sembla estar fora del seu àmbit de coneixement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.