Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 13 de setembre del 2020

Propaganda versus gestió


 

Demà obriren els centres a Catalunya. Obrim quan hi ha transmissió comunitària i tenim els pitjors números d'Europa, amb l'excepció de Madrid. En aquesta situació les mesures de seguretat són inexistents doncs l'única realment indiscutible, la distància, és la que sabem segur que no es farà efectiva. Tot el que ha passat aquests darrers mesos seria decebedor, si no fos perquè en aquest país la decepció és l'estat per defecte de tots els tenen alguna guspira de racionalitat. A l'abril, que calia fer era molt clar. Ho sabia fins i tot Bargalló. Però no s'ha fet res segurament perquè diners,no hi ha, però tampoc voluntat, ni decisió. De totes maneres, tal i com estem, jo quasi que acceptaria un govern que es limités a no fer res. Adoptaria la posició de Di Stefano quan li deia a un porter d'un equip, que ell entrenava, que les que anaven dintre, anaven dintre però què almenys no fiqués dintre les que anaven fora. La inacció total seria reprovable, els governs fan falta i ara més que mai, però és pitjor substituir l'acció per la propaganda i d'això aquí a Catalunya en sabem molt i les darreres setmanes ho han fet ben palès. Si algú llegeix els diaris pot fàcilment pensar que s'han baixat ratios i s'han posat uns mitjans, totes dues coses ben lluny de la realitat. La desinformació ha estat conscient i en gran part s'ha basat en un deliberada confusió entre la primaria i la secundària, la qual ha estat abandonada completament. Potser la mostra més completa ha estat la formació rebuda pels docents, consistent un vídeo de dues hores , en una mena de fals directe, on ens explicaven que el veritable problema són els adults i que, utilitzant aquesta fórmula tan estimada per la nostra intel·lectualitat periodística, l'obertura de centres és un esdeveniment de país. Més que en collonades, entendre on som passa per copsar l'enorme desenvolupament de la publicitat i la propaganda al nostre temps des de l'adveniment dels règims totalitaris després de la primera guerra. Em temo, però que aquesta perspectiva deixarà por lloc per a qualsevol mena d'optimisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.