Tras la Física. Victor Gómez Pin

Durant el temps que vaig ser-hi a l’equip directiu de la SCF vaig conèixer molta gent, de tota mena, amb gairebé tothom he perdut el contacte i el cert és que no els enyoro gaire. En un moment de solitud un pel angoixant com estic vivint ara, els professors, gent acostumada sobretot a sentir-se a si mateixa, no són precisament la companyia que més de gust  vé. Hi ha però algunes excepcions i una d’elles és en Victor Gómez Pin que fou company meu a l’esmentat equip directiu i amb el que vaig col·laborar en l’organització del segon congrés internacional d’Ontologia. El Victor era algú amb qui es podia dialogar i que valia la pena escoltar. Sense dubte, un dels millors filòsofs del país, és encara millor persona que filòsof. Vaig perdre el contacte fa molts anys en un dels meus trasllats fa molt temps, però vaig estar molt content quan aquest Sant Jordi vaig trobar el seu darrer llibre a la llibreria central. Aquest llibre es diu Tras la Física. Arranque cuántico y renacer jónico de la filosofia. El títol defineix amb precisió el repte que afronta i que en aquest país, segurament ell és l’única persona que pot dur a terme. Connectar,  després de pensar en paral·lel ,aquest dos esdeveniments tan allunyats en el temps que són l’aparició de la física a  l’antiga Jònia i el desenvolupament al segle XX de la física quàntica. Tots dos són processos d’interrogació de la naturalesa de la phisis que es veuen abocats a una exigència de sentit en la recerca de les condicions que fan possible aquesta phisis. Els físics del segle VI a.c  més enllà de la física obriren el camí a la filosofia. Els investigadors de la física quàntica si no volen quedar reclosos en un instrumentalisme, suficient des d’un punt de vista pragmàtic però insuficient des de l’aspiració humana a la intel·ligibilitat, es veuen obligats a endinsar-se en un camí que és pròpiament el de la filosofia; la recerca d’allò incondicionat on ha de recolzar-se qualsevol reflexió sobre la phisis i això ho  feren generalment essent aliens a la tradició de la metafísica escolar, però reprenent els seus problemes.

El llibre és una desplegament dels coneixement d’en Victor sobre la història del pensament i un esforç titànic per fer accessible a un lector no especialitzat el mon de la física quàntica. El seu examen dels grecs va molt més enllà dels primera autors i abasta de fet tot el panorama del pensament presocràtic. Em sembla en ell mateix una molt bona lectura per refrescar i fer vius aquests autors llunyans i tanmateix imprescindibles. Especialment interessant és el seu tractament de Zenó, el qual amb les seves apories demostra  que la realitat no s’explica ni des del discret ni des del continu, amb la qual cosa anticipa un dilema del tot anàleg al que la física  viurà al començament del segle XX entorn de la definició de la llum. Més endavant el llibre es centra als problemes de la física quàntica. El seu esforç aquí és titànic i em sembla que reeixit si més no per mostrar la problemàtica inherent a aquest àmbit de la ciència contemporània. No em veig amb força d’oferir un resum però si de destacar una de les seves idees, la que posa al treball dels quàntics el mèrit d’oferir per primera vegada una ontologia antisustancial de la relació, no com a especulació metafísica sinó com corol·lari de la ciència natural (en termes clàssica reivindicant així Leibniz enfront de Newton. La conclusió de manera ben lligada consisteix en una revindicació de l’ètica i de la singularitat humana que enllaça amb moltes de les seves reflexions anteriors i l’exigència de dignitat racional que caracteritza tot el seu treball