Anni difficili

La Filmoteca està fent un cicle de recuperació de pel·lícules que pet circumstàncies diverses han estat  poc vistes. Dimarts passat vaig anar-hi a veure un film de Luigi  Zampa, Anni  Difficili, que  tanmateix havia estat guanyador de la mostra de Venècia el 1948. No em sembla un film especialment representatiu del neorealisme. Els actors són professionals i alguns com Massimo Girotti pertanyien al star system del cinema italià. Sí que té, en canvi, una part important de filmacions exteriors que ens permeten gaudir de la ciutat on s'esdevé l'acció, Modica, una de les joies barroques del sud de Sícilia. Tot i estar guardonat el film fou molt qüestionat per la dreta italiana i no sé si això ajudà a la seva desaparició. El film explica nou anys de la vida italiana entre el 1934 i el 1943. El seu protagonista Aldo Piscitello és un funcionari de l'ajuntament de Modica que es veu forçar a ingressar en el partit feixista pressionat pel Podestà de la ciutat que l'amenaça directament amb ésser acomiadat. Piscitello entra al partit sense cap mena de ganes, pressionat per la família, l'únic que no es deixa arrossegar pel feixisme imperant és el seu fill mobilitzat a les diverses guerres empreses per Mussolini, i sense que els seus amics antifeixistes li ajudin a trobar cap mena de sortida. La part més còmica de la pel·lícula és la que mostra els esforços de Piscitello per participar a la representació grotesca que fou el cinema italià ( la perspectiva aquí no és gaire diferent de la mostrada per Fellini a Amarcord). La comèdia  deixa de ser-ho però quan ja no es tracta de guerres en lloc llunyans com Etiòpia, Espanya o Rússia sinó que arriba al seu país.  Veiem llavors com amb el desembarcament dels aliats a la illa el Podestà confessa a Piscitello, el seu alleujament pel final de la guerra i el final del feixisme (amb la intenció que això arribi als amics antifeixistes de Piscitello). Finalment això li valdra al Podestà per esdevenir alcalde provisional en el règim establert per les forçes d''ocupació americanes que li demanen una depuració dels feixistes a l'ajuntament. Naturalment el nou alcalde triarà a Piscitello. És clar que el film difícilment podia ajudar a moltes de les noves autoritats que tenien molt motius per veure's reflectits en el film de Zampa. Però tampoc el retrat de l'antifeixism:,uns senyors amagats a la rerebotiga d'una farmàcia, dedicats a la retòrica antifeixista però incapaços de qualsevol acció efectiva.