Fora d'anar al cine
la veritat és que hi ha ben poques coses que em vinguin de gust o
que sigui capaç de fer. Han vingut temps de massa grisor. Avui
llegia al diari local, les perspectives per la propera festa i no cal
insistir, l'atmosfera quan més va, es més irrespirable. I
tanmateix, tampoc s'endevina cap lloc que pugui ser el que el nord
era per a Espriu. La filosofia del país sempre ha tingut poca
vida, però ara ja ja no li trobo cap pols. Podria refugiar-me a la
feina i no és que sigui impossible fer alguna cosa que pugui tenir
interès filosòfic. Els temes de la filosofia no han perdut atractiu
ni poder de seducció. El problema és fer alguna cosa fora del model
de parlar per parlar. Hom ha repetit molt que no hi ha temes
filosòfics sinó enfocament filosòfic de temes. Però
la inversa és certa igualment, sense una certa
disposició de l'atenció i l'enteniment tot tema és banal. Si
considerem que un professor de filosofia ha de ser transmissor d'un
corpus cultural ben determinat, llavors la situació és més difícil
perquè el grup d'alumnes que no són capaços de llegir un text és
sense dubte el predominant. Només ens queda, per salvar algú, valorar la intenció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.