sobre llengües

A classe d'italià la professora de manera entusiasta ens intenta donar pautes per tal de superar l'examen. Insisteix en prendre cura de la puntuació. Penso en quan de temps fa que no trobo una puntuació decent en els escrits dels meus alumnes. Crec que per un català, la dificultat més gran per a estudiar italià és, paradoxalment, la semblança del vocabulari que no t'incentiva a parar massa esment. Però això només és així si coneixes una mica del vocabulari català o castellà. Si el teu castellà o català és pobre surt més a compte parlar en anglès si et passegés per la península itàlica, com fan els alumnes que he tingut en aquestes ocasions. El tema de les llengües cada cop és més desolador. Als meus primers anys de feina, quan els alumnes feien COU, la matèria que tots aprovaven encara que el curs hagués anat malament eren el català i el castellà. Els terrors dels alumnes eren específiques com química, matemàtiques o física. No ha pujat el nivell d'aquestes assignatures però ara no són tan problemàtiques. Les que donen el nombre més alt de suspesos i que sovint suposen problemes insalvables pels alumnes són precisament el català i el castellà. La desaparició de la lectura com a activitat més o menys ordinària és un fet innegable de conseqüències inapel·lables. En el nostre cas el fet d'haver d'aprendre dos idiomes quan seriosament no s'utilitza cap no és cap ajut. No penso que el castellà mitjà dels meus alumnes sigui pitjor que els de Medina, però pels que tenen dificultats ho tenen força més malament. El fet és que tot i que no hagi plogut gaire, la immersió es va pensar en un context cultural que des de llavors ha canviat radicalment i que ningú ho ha meditat a fons. Cosa que s'hauria de fer si fos possible, que no ho és, perquè és impossible qualsevol diàleg amb les institucions, diguem-ne hegemòniques, sense l'afirmació entusiasta del dogma de l'èxit educatiu del sistema català.