Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 4 d’octubre del 2026

No Other Land/ Israel. Un reportatge


     Una de les escenes que més recordo de totes les pel·lícules que he vist és la de la destrucció de la casa de Muley Graves a The Grapes of Wrath. Ford no mostra de front la demolició sinó que fa un lleuger tràveling veient com l'ombra de la casa desapareix amb el so del bulldozer de fons mentre es mantenen immòbils i del tot afligits la família Graves. A John Ford no li agradava moure la càmera, però quan ho feia tenia molt bones raons.(Muley és John Qualen que si no va sortir a tots les pel·lícules de Ford, poques li van faltar. Era, per exemple, el pare dels Jorgensen a The Searchers i l'amo del restaurant a Liberty Valance). El record d'aquesta aflicció que m'ha acompanyat sempre es va multiplicar l'altre vespre quan vaig veure The Other Land, el documental palestí i norueg que va guanyar l'Òscar al millor documental el 2025. La situació reflectida per Ford, es repeteix constantment durant tot el film, el qual explica con són expulsats del seus pobles les gents de Massafer Yatta a la Cisjordània ocupada, després que l'exercit israeli decidís convertir la zona en un camp de tir. Des de fa anys, de fet des que era petit, Basel Adra ha estat documentant totes aquestes expulsions. Aquí el moviment de la càmera és ineludible, perquè una bona part del film ha estat enregistrada amb telèfons mobils. Totes les que es mostren al film són doloroses, però em sembla que cap no ho és tant, com la de l'escola. Basel Adra és un dels quatre autors del guió i responsable de la direcció junt amb Hamdan Ballal, Rachel Schorz i Yuval Abraham un periodista israeli que esdevé amic de Basel i que és l'altre gran protagonista del film. Hamdan va ser atacat per colons i greument ferit. Va sobreviure però cosa que no va poder fer un dels col·laboradors del film mort també en un atac dels colons poc després. De fet, a les darreres escenes els colons passen a tenir un paper cada cop més important en els atacs a la població palestina i com que van començar parlant de Ford, sembla que el paral·lelisme és obvi entre aquest procés i el gran genocidi del XIX que també es presentava com un procés de colonització. Tant de bo, els resultats no acabin sent els mateixos, tot i que és clar qui va guanyant. Vaig poder veure aquest film perquè el te Movistar, però cap ciutadà dels EEUU ho ha pogut veure i dubto que sigui fàcil de veure per un alemany o un britànic.
    Curiosament pocs dies abans havia tingut l'oportunitat de llegir el llibre que Josep Pla vas dedicar a Israel, l'any 1957 i que es presentava com un llarg reportatge. Penso que el llibres de Pla sobre viatges són molt irregulars. Millors quan es poden relacionar amb una admiració sincera, d'altres vegades evidencien que sovint li costava mirar més enllà dels seus prejudicis. Certament, els contextos són diferents i el 1957, la causa d'Israel podia ser defensada per una persona docent, però no deixava de sorprendre'm com algú d'intel·ligència tan aguda fos tan poc capaç de sospitar de sopars de duro, com el mite de la diàspora provocada pels romans. Tampoc en cap moment sembla plantejar-se l'absoluta manca de legitimat de la molt nociva presència britànica. El transfons del llibre és inequívocament racista. Les realitzacions del jueus es contraposen a l'abandonament dels pobles àrabs, cosa atribuïble ala "caràcters nacionals" però en el mateix llibre es constata que les realitzacions israelianes tenen com a fonament una inversió exterior de grans proporcions, la qual certament no va tenir lloc en uns paíssos àrabs, dirigit per unes elits poc interessades per regla general al benestar de la seva gent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.