Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 25 de novembre del 2025

Un simple accident

    Un simple accident és el film de Jafar Panahi que enguany s'ha dut la palma d'or del festival de Cannes. No sé si ho ha fet de manera justa, no he vist els seus competidors, però és clar que aquesta tria no suposa cap demèrit pel palmarès del festival. La trama és senzilla. A l'Iran actual, nn home creu reconèixer l'agent de seguretat que el va torturar quan estava pres. No pot estat segur perquè tenia els ulls embenats i no veia als seus torturadors però el pitjor tenia una protesi substituint la cama que feia un soroll característic, el mateix que fa ara aquest senyor, aparentment un pare de família normal. L'atropella i pot segrestar-lo, amagant-lo a la seva furgoneta. Els dubtes però l'assalten mentre tracte d'enterrar-lo viu i decideix esperar a tenir la certesa mitjançant l'ajut d'altres víctimes. Troba tres mes però ningú no té una seguretat plena i comencen a sorgir discrepàncies sobre que fer amb el possible torturador. Mentre ho discuteixen tenen temps de realitzar bones accions com la d'ajudar a la dona del seu presumpte torturador a arribar a l'hospital per donar a llum el seu fill (fins i tot pagaren els dolços amb que els iranies acostumen a celebrar esdeveniment d'aquesta mena).

    Malgrat el premi el film no s'ha vist, ni es veurà, a l'Iran. El retrat del país no és gaire acceptable pel règim. Sap greu, perquè penso que hi ha molts motius per considerar-lo un molt bon film. En primer lloc, perquè l'escalada dramàtica és molt reeixida. El director manega bé els temps de la narració cinematogràfica. En segon lloc, perquè m'has semblat molt divertida en molts moments, cosa a la que contribueix que una de les víctimes és una noia que quan s'afegeix al grup està fent una prova per la seva boda, l'endemà i tot el film està vestida de núvia. i en tercer lloc, perquè en temps com aquest (la notícia d'aquesta setmana han estat els safaris humans fets al setge de Sarajevo) la solució al dilema moral plantejat pel film em sembla reconfortant, tot i que com la magistral darrera escena mostra, també inquietant.


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.