Weapons

     Weapons, si fem cas del títols de crèdit, podria definir-se com una mostra perfecta de cine d'autor. Zach Gregger no només signa la direcció i el guió, sinó, en col·laboració, és també el productor i l'autor de la música. La pel·lícula comença amb la veu en off d'un nen que ens explica com una nit tots els nens d'una classe de primària, menys un, varen abandonar les seves llars exactament a la mateixa hora i desaparegueren sense deixar cap mena de rastre. L'acció té lloc en una ciutat no especificada de la que només veiem els suburbis iguals als de qualsevol altra ciutat americana. Evidentment la commoció és absoluta i la principal sospitosa és la professora tot i que no sàpiga res i no hi hi hagi cap evidència en la seva contra (sí prejudicis)

    Weapons és una mostra del cine de terror contemporani que no està mancada d'alguns dels defectes comuns al gènere a l'actualitat, però que resulta interessant per la seva estructura narrativa que no és gens convencional. El film consta de blocs protagonitzats per diversos personatges (òbviament el primer és el de la mestre) que d'entrada tenen una informació molt parcial i que tendeixen a acabar en un suspens narratiu o en escenes en principi difícils d'interpretar. Progressivament la convergència entre les diferents narracions i els diferents punts de vista permet configurar la narració de manera intel·ligible. Sense que jo hagi sabut veure una intenció metafòrica com la de Jordan Peele en Us (que tampoc era del tot reeixida) allò que sí ens ofereix Gregger és una visió molt inquietant de la vida a aquests suburbis que semblen tots iguals.