Hilbilly, una elegia rural

 

        Com que tot apunta a que J.D. Vance serà, no sé si en tres o set anys, el proper president dels EEUU, m'he llegit la seva autobiografia per intentar entendre un personatge que podria ser tot just el tercer president catòlic, es va convertir a aquesta religió no fa gaire, i el primer clarament identificat amb la gent dels Apalatxes que constitueix el prototip del que habitualment és conegut com "white trash". Vance ens explica en el llibre fonamentalment la seva vida fins als trenta anys. Natural de Middletown (Ohio) una ciutat del decadent cinturó industrial que va tenir els seus millors temps després de la segona guerra mundial, les seves arrels estaven com he dit als Apalatxes, dins del grup anomenat hillibillys. La seva infància estigué marcada per la inestabilitat provocada per una mare addicta a les drogues, un estranyament del seu pare biològic i una successió de "pares" transitoris, les parelles de la seva mare (em sembla que quan deixa l'institut ja anava pel cinquè) Tanmateix no fou de bon tros una infància de total abandonament. Sempre va poder comptar amb la figura de la seva (mig) germana gran amb la què va créixer i especialment dels seus avis, que mai no van deixar de prendre'n cura i de donar-li una alternativa quan les coses es posaven massa difícils a casa de la mare. Tan decisiu com els avis però van ser els anys que va estar amb els marines, coincidint amb la guerra d'Irak en la què va ser present, els quals li facilitaren poder anar després a la universitat.

        El llibre és prolix descrivint els problemes familiars i el relat s'accelera quan Vance arriba a la universitat, cosa que no em dóna notícies sobre el que més m'interessava, la seva conversió al catolicisme. Segons Wikipedia fou la trobada de Sant Agustí mentre estudiava la que propicià aquesta conversió. Agustí certament és una opció immillorable per ordenar un conjunt d'informacions provinents de la Biblia i es relaciona bé amb una visió política que efectivament sembla actualitzar l'esquema de la ciutat de Déu i la del dimoni, ja siguin aquests els comunistes, l'islamisme o el els cartells mexicans de la droga. De fet, els anys de la universitat, si ens guiem només pel llibre, semblen més decisius per l'entrada en la xarxa de relacions socials de Yale que no pas per una altra cosa.

        Malgrat aquest catolicisme convers a mi el llibre m'ha semblat molt protestant. Enfront del fet que Vance pot ser el president dels USA menys predestinat en principi a ser president, ell parla nombroses vegades de sort, cosa que fàcilment pot convertir-se en una manera de designar la predestinació calvinista. També és molt típica del conservadorisme i de la seva línia de pensament, l'èmfasi en l'error individual com a explicació recurrent de la misèria i el fracàs vital dels seus veïns. La pregunta sobre si hi ha alguna cosa en el sistema que facilita tant que la gent s'equivoqui no es planteja mai seriosament. I la veritat és que sí el error no és en el sistema (i no pot ser-ho, Vance també parla de la seva vida com una confirmació del "somni americà") llavors cal concloure que la gent en general, i els pobres en particular, són idiotes, cosa que ens du al seu mentor, no present al llibre, Peter Thiel i la peculiar, o no tant peculiar, lectura que aquest fa de Leo Strauss i Rene Girard. Nascut el 1984, Vance no pot tenir records propis de l'època de Reagan i de fet la seva adolescència, els moments més difícils de la seva vida, coincideixen amb la presidència de Clinton. La persona més influent de la seva vida, l'avia, era per tradició votant del partit demòcrata, però la part possiblement més indiscutible del llibre de Vance és la seva descripció del fracàs de les polítiques socials del partit demòcrata (cal agrair la seva insistència en què viure de l'assistència social és un fenomen tan propi dels blancs com dels negres) que mantenen a la gent a una pobresa efectiva i soscaven la dignitat personal i l'esperit comunitari que havia estat la seva riquesa principal. Per cert hi ha una versió cinematogràfica del llibre que es pot veure en streaming i que, em sembla, no ha arribat a les pantalles espanyoles. Glenn Close fa el paper de l'avia i Amy Adams el de la mare.