Matrimonio
all'italiana és la versió
cinematogràfica del clàssic d'Eduardo de Filippo, Filomena
Marturano, representat infinitat
de vegades i que ha triomfat fa poc
a Barcelona a l'escenari de l'hospital de la Santa Creu. El
director fou un llavors veterà, Vittorio de Sica i la parella
protagonista Sofia Loren i Marcello Mastroianni, quan tots dos eren
les estrelles del moment. Vittorio de Sica era un gran narrador i la
parella protagonista tenia el do d'omplir la pantalla, per la qual
cosa el resultat no podia decebre i veure-la em penso que suposa
noranta minuts de diversió per a tothom. Els guionistes prengueren
però una opció que no acaba de fer-me el pes. Mentre que l'obra es
desenvolupa en un pocs dies des del primer moment amb l'agonia
simulada de Filomena i la boda in articulo mortis consegüent fins a
la segona i definitiva boda dels protagonistes, aquí la primera
boda es produeix a meitat de
la pel·lícula doncs dos llargs flash-backs es permeten veure tot el
passat que a l'obra teatral ens és explicat. Això aireja la
pel·lícula, ens permet veure molt la Loren i molt la ciutat de
Nàpols, en quasi tots els sentits la més increïble de totes les
que he visitat, però fa que es perdi la força dramàtica de l'obra,
molt esmorteïda en aquest film
i a més queda del tot obviada la conflictivitat inherent a la ciutat
de Napols que sí era determinant al darrer muntatge teatral
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.