Pedro Páramo

 Veig al Romea l’adaptació del Pedro Páramo de Juan Rulfo  realitzada per Pau Miró i dirigida per Mario Gas. No coneixent encara la novel·la no puc pronunciar-me sobre la bondat de l’adaptació. Com a espectacle teatral el treball de Gas és prou convincent. En recolza en dos actors, Pablo Derqui i Victòria Peña,         que fan un és magistral del seus recursos, de la seva gestualitat, de la seva veu i essencialment del seu ritme declamant per a ser del tot convincents en la munió de personatges que cadascun d’ells interpreta. L’escenografia és senzilla però molt precisa. Tot i no conèixer l’obra,si que en sé alguna cosa de Mèxic i segurament una de les raons per les que vaig fruir molt de l’espectacle era perquè fa ben viu  aquest  país, en concret, allò més característics dels mexicans: la peculiar relació d’indistinció a la seva cultura entre la vida i la mort, perfetament reflectida en aquesta adaptació.  Una concepció possiblement més enraonada del que hom tendeix a considerar des d’una fals supremacisme cultural