Platonisme

El platònic és l’home contemplatiu i dedicat a la devoció filosòfica, en contraposició a l’home d’acció representat per l’estoic. Si l’estoïcisme és una superació de l’actitud epicúria a la qual supera per la dimensió social, allò que ell anomena el platonisme és a a la seva vegada una superació de l’estoïcisme, pel que aquest té de glorificació d’un mateix, una tendència que queda anorreada per la comparació amb l’infinit. Com en els altres casos, també la referència és una naturalesa, amb la que ens mesurem no tant des del goig, com des de l’admiració pel seu ordre. El respecte pel disseny intel·ligent és el que defineix el platonisme. L’article és un altre elogi de la finitud, en aquest cas la que brolla de la comparació amb l’infinit.