De plors i agraïments

 

    Sempre he tingut clar que els homes sí que ploren. Plorar en públic ha estat quelcom que no he associat mai a la vergonya. Un altre tema, del que no tinc consciència clara, és si en totes les fisiologies plorar està intrínsecament vinculat a moquejar. En el meu cas sense dubte i aquí sí que la relació amb la vergonya és una altra. En qualsevol cas aquesta setmana no vaig poder evitar ni l'un ni l'altra i tot i que mai no m'havia estat cap mena de problema parlar en públic, he estat incapaç de fer-ho. Suposo que un tret característic del dolor és manifesta en la impossibilitat de dur cap mena de màscara.

    I tanmateix, sí m'hagués agradat dir alguna cosa als presents a la cerimònia de comiat. Va parlar un mossèn, fent un treball correcte i rutinari, no podia ser d'una altra manera, i a mi m'hagués agradar dir alguna cosa des de la filosofia, triant com a punt de partida un pensador que no m'estimo gaire, Martin Heidegger, però que estigué del tot encertat quan afirmà que Denken ist Danken, és a dir, que pensar és agrair. És una idea que em formulà per primera vegada Jordi Sales, té una presència important a la meditació cartesiana i he tornar a reformular en el meu assaig sobre sobre Hume. Tots quatre, cadascú a la seva manera, ens criden a fer l'esforç per pensar no en tot allò que ens manca i que no podem assolir, perquè el temps és molt breu, sinó en celebrar allò que hem tingut i allò del que hem gaudit. No hem tingut tot el que podem imaginar, però enlloc està escrit que ens correspongui alguna cosa més del no res absolut.

    Tot això és una consideració general que no perd força si ho aplico en el cas de la meva mare, perquè, efectivament no puc destriar el pensar en ella de sentir agraïment. Agraïment per tot el que de bó hagi pogut tenir la meva vida i, més en concret, perquè aquests últims anys, en el que junt amb el Xavi hem hagut de prendre'n cura, m'han servit per constatar que el vell Schopenhauer estava equivocat i del negoci de la vida si que en poden sortir els comptes,