Per la tele van traient gent perquè opini sobre l'inici del proper curs amb la funció, suposo, de què ningú no quedi sorprès pel colossal desgavell que ens tocarà viure. La gent vol que obrin les escoles, jo també, i s'insisteix en la importància de què romanguin obertes. Entre els tòpics adduïts es diu que les institucions educatives són un instrument fonamental per disminuir les diferències socials i aquí he d'arrufar el nas, perquè totes les dades disponibles mostren ben clarament que allò que fa l'escola és precisament el contrari. Quan els elements determinants són l'educació i l'ingrés dels pares, és clar que l'escola el que està fent es mantenir aquestes diferències. El fet objectiu no és discutible. Es poder fer, però, valoracions diferents. El punt de vista progressista i d'esquerres és que això és un fet puntual que es pot corregir, per exemple, jubilant professors especialistes, que és gent molt pesada, i fitxant psico-pedagogs. Pel contrari, jo crec que, en general, el manteniment de les diferències és la funció essencial de les institucions educatives des del seu origen. Més que el manteniment, la legitimació que a les nostres societats és essencialment meritocràtica. Són fets obvis però difícils de veure, perquè fent balanç he conegut molta gent que li agradava dir-se socialista o comunista, però molt poca que creies realment a la igualtat com un ideal de legítima realització. La diferència real en tot cas és el criteri en què ha de basar-se la jerarquia. Suposo que no podria ser d'una altra manera perquè a tot arreu la cultura en aquest punt consisteix a negar la natura, però especialment als tres últims segles a Occident on no hi ha hagut res més important que justificar el caràcter creixent d'aquesta desigualtat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.