Afirmar com fa Hume que tota creença és en el
fons irracional, no deixa de ser el millor fonament possible per a la
tolerància, perquè ningú ens pot fer culpables d’allò engendrat per mecanismes
instintius, aliens a la raó i per tant d’impossible control.
L'instint no sembla pas tan irracional com ens pensem, ja que no tots els instints són dolents, hi ha un instint que ens empeny a tenir cura dels altres, per exemple. Quant a la raó, ja deia el geni de Goya que pot engendrar monstres... És difícil fer-se fort en cap d'aquests conceptes, em sembla que el millor seria que els poguéssim equilibrar, i aquí és on rau el principal problema, l'equilibri de les forces que ens mouen per ser nosaltres mateixos l'eix de tot plegat.
ResponEliminaAllò instintiu és tal i com uso el terme irracional, perquè exclou la deliberació i per tant la possibilitat de distinció. El que ni Hume ni jo fem és pensar que racional i bó siguin termes sinònims. Tampoc diria, jo personalment la posició de Hume potser fora aquí més problemàtica, que allò instintiu equival a allò bò.
ResponElimina