Estic massa sol i ho noto tot fent aquest
llibre. No acabo de fer-me una idea, tot escrivint un llibre sobre un filòsof,
de per a qui estic escrivint, o, allò que és més important, de per a qui hauria
d’escriure.
Un bon amic escriptor, i bon escriptor, sovint em fa aquesta pregunta, que és com si se la fes a ell mateix i potser espera en la resposta la pròpia resposta. Jo sempre li dic el mateix: Si pots viure sense escriure no escriguis; ara, si no pots viure sense escriure, escriu. Vet aquí perquè s'ha d'escriure, o no, més enllà de si hi ha públic ara o mai.
Clar,però això val per una teoria de l'esciptura com auto-expressió, o alguna cosa així, que potser valen en general, tot i que ho dubto, però de cap manera valen per a la filosofia, l'esriptura de la qual és en essència, i només pot ser, diàleg. La llengua catalan descriu de manera molt precisa aquest fet amb la presència d'un verb com "enraonar".
Un verb tan exacte com preciós, enraonar. Tens raó: l'essència de la filosofia és el diàleg. Però qualsevol expressió humana també precisa del diàleg, allò que Martin Buber en deia la paraula primordial: Jo-Tu. És una qüestió metafísica: mai no podríem tenir consciència del jo sense el tu, o tot allò altre.
Un bon amic escriptor, i bon escriptor, sovint em fa aquesta pregunta, que és com si se la fes a ell mateix i potser espera en la resposta la pròpia resposta. Jo sempre li dic el mateix: Si pots viure sense escriure no escriguis; ara, si no pots viure sense escriure, escriu. Vet aquí perquè s'ha d'escriure, o no, més enllà de si hi ha públic ara o mai.
ResponEliminaClar,però això val per una teoria de l'esciptura com auto-expressió, o alguna cosa així, que potser valen en general, tot i que ho dubto, però de cap manera valen per a la filosofia, l'esriptura de la qual és en essència, i només pot ser, diàleg. La llengua catalan descriu de manera molt precisa aquest fet amb la presència d'un verb com "enraonar".
ResponEliminaUn verb tan exacte com preciós, enraonar. Tens raó: l'essència de la filosofia és el diàleg. Però qualsevol expressió humana també precisa del diàleg, allò que Martin Buber en deia la paraula primordial: Jo-Tu. És una qüestió metafísica: mai no podríem tenir consciència del jo sense el tu, o tot allò altre.
ResponEliminaAlgú el llegirà, no pateixis!
ResponElimina