El començament del Tractat i la Investigació, quan es parla de l’associació d’idees, semblar més aviat banal: la
descripció d’un mecanisme psicològic considerat, sense una demostració gaire
clara, com a fonamental en el
funcionament de la ment humana. Vistos els precedents però el caire ha de ser
totalment diferent. Hume no recorda els seus precedents però tant per Locke com
per Descartes l’associació d’idees és una tendència dirigida essencialment
envers allò patològic i que ha de ser corregida per l’enteniment. A Hume no hi
ha enteniment que pugui corregir res i així allò que pels seus prudents
predecessors era l’arrel de la follia, ara passa a ser el cement de l’univers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.