Desfer-se de totes les
opinions rebudes, fer una katharsi del coneixement per deslliurar-lo de tota
opinió, alliberar-se del prejudicis, és un treball que té sentit si al seu
final es troba allò que realment som, una ment entesa com un mecanisme productor
de la veritat en forma d’intuïcions racionals. Podria ser però, i per això Hume
no en voldrà fer cap tabula rasa, que quan ens desfem de tots els prejudicis,
allò únic que resti sigui purament el mecanisme de fer prejudicis, que creem
prejudicis perquè no sabem, ni podem, fer altre cosa. El joc cartesià no té
així sortida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.