Puc pensar que res del que em diuen els sentits existeix. No sé
llavors si és real, l’habitació que m’acull, ni el país on soc, ni el Déu que
diuen que m’ha fet ni tan sols el meu cos. Només puc estar cert de l’existència
d’aquest pensament que ho posa tot en dubte i que no pot posar-se en dubte ell
mateix. Fins aquí Descartes. El Jordi repeteix l’exercici. No sap si hi ha món, ni Déu, ni si té cos.
Tampoc pot dubtar que ell, en Jordi, existeix, però en pot realment dubtar de
la realitat de Les Meditacions
Metafísiques?
Segons la física quàntica, la 'realitat' depèn de la percepció del perceptor...
ResponElimina