La invenció de l’eternitat, segons Patocka, és la reacció inevitable
enfront de la consciència d’allò que significa el temps. La lectura que fa
Nietzsche de Plató possiblement coincidiria amb aquest punt de vista. La seva
reacció adversa contra el que ell veu com un acte de covardia, fora
l’explicació més real de la virulència del seu antiplatonisme. Però la invenció
de l’eternitat té la dimensió teológico-política de desviar la mirada del
nostre costat, això és de defugir la imitació mitjançant la transcendència,
sobre això Nietzsche és menys explícit i per aquí emergeix, en definitiva, la
seva vessant més irresponsable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.