Donant avui una mirada més , potser l’última?,
a l‘escrit sobre el Gòrgias me n’he adonat del paral·lelisme evident entre la successió
de la radicalitat de les posicions dels interlocutors platònics i l’evolució
ideològica de les dues generacions dels protagonistes dels dimonis de
Dostoievski. Trofimovich i Gòrgias són personatges de moral problemàtica per la
seva nul·la preocupació de com allò que defensen teòricament es concreta a la
realitat. Són essencialment teòrics i aparentment aliens a una realitat
concebuda en termes del tot idealistes. La segona generació, el seu fill
abandonat i Stavroguin una mena de fill
intel·lectual, són els que fan paleses les conseqüències de les idees del pare
i expressen en el terreny dels fets l’esllavissament vers el nihilisme, de
manera anàloga on com les posicions de Pol i Ca·licles deriven necessàriament d’allò
plantejat per Gòrgias
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.