Pujols

Avui és cinquantè aniversari de  la mort de Francesc Pujols, cosa de la que he de fer esment, encara que només sigui perquè una de les seves sentències serveix per donar títol a aquest bloc. D’en Pujols jo no en sé gaire. La seva presència a la facultat de Filosofia més important del país era nul·la als anys vuitanta quan jo hi vaig ser i després he tingut algunes poques notícies a l’obra de Pla, a més de la cançó que li dedica Jaume Sisa al  Ni cap ni peus. No he ensopegat mai amb la seva obra cabdal  El concepte general de la ciència catalana i per tant puc dir poc més enllà de les anècdotes més difoses. La meva curiositat però és absoluta, encara que només sigui per la seva fama d’irònic infatigable, especialment sobre el seu treball. Un contrast interessant en un país on la gent es pren massa seriosament a si mateix i tots tendim a ser més aviat afectats.  Com a recordatori deixaré la lletra de la cançó de Jaume Sisa. Els que la coneixeu podreu fer memòria i els que no, i voleu saber com sona, podeu comprar-vos el disc.

El secretari de la Natura puja l'escala
buscant els àngels.
Al quart graó, respira i s'atura,
diu en veu alta allò que escriurà
dintre la torre, passant les hores,
d'un català que ho té tot pagat.
Matant un bròquil a l'Ateneu
o bé inventant un ritual.

Dalt la figuera en Salvador
pinta els darreres de l'ample cel.
Seguint el curs de la tradició,
escolta el savi de Martorell.

Com un senyor que li fes de xofer,
a l'únic déu de cap religió.
Tots dos esguarden l'arquitecte
més metafísic nat a Riudoms.
Quan s'agermanen l'art i la vida,
la bona taula i la mare ciència,
donen la mà a la filosofia,
la poesia i les varietés.

Dalt la figuera en Salvador
pinta els darreres de l'ample cel.
Seguint el curs de la tradició,
escolta el savi de Martorell.

Combina rodes el mestre Llull,
vol lluminós del coneixement.
Per convocar un ofici de llums
visqué en Pujols irònicament.
Cercant amable, sempre un somrís,
la veritat, ai,qui la trobés!
Del caminant queden els camins,
del pensador el seu pensament.
La solució per desfer el cabdell.
La veu més clara si vols consell.
El més nou i també el més vell.
Escolta el savi de Martorell.