El refús del hobbesianisme no és però del tot complet per part de Fukuyama. El paper que l’anglès concedí a al violència és l’única part de la seva anàlisi ben real. Fukuyama fa però una correcció important: aquesta violència a l’origen no és individual sinó entre grups socials. L’estudi de la sociabilitat dels ximpanzés és reveladora a aquest respecte. Així com alguns fets puntuals com, per exemple, que les taxes d’homicidi entre el caçadors-recolectors del desert de Kalahari siguin quatre vegades més grans que als Estats Units en conjunt. Així doncs es reconeix que la violència és una de les impulsores de l’estat però no pas com a causa final, sinó com a causa eficient. Les explicacions de l’origen de l’estat basades a la violència i la compulsió són superiors a les visions purament economicistes malgrat que aquests puguin estar més d’acord amb l’esperit del temps (un temps que en aquesta qüestió ja dura tres segles). La segona correcció a Hobbes, és també ben obvia, la formació de l’estat no suposa la solució del problema de la violència sinó el seu desplaçament a un altre nivell, el qual potser, ateses les diferents possibilitats de l’estat i la família, suposa en cert sentit un empitjorament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.