Vidas Baratas. Elogio de lo cutre

 

    Llegeixo Vidas baratas. Elogio de lo cutre, un conjunt d'assaigs d'Alberto Olmos centrat en aquest concepte que des de sempre hem utilitzat de manera generosa i no sempre amb rigor, Per això la primera part és filològica, i analitza l'etimologia del terme, prou incerta tot i que la més probable apunta al francès croute, és a dir crosta, derivada a la seva vegada del llatí crusta. Rastreja el seu ús a la literatura espanyola que comença amb la Filosofia del espíritu y el corazón del pucelà Àngel Sànchez el 1785. El terme no té gaire presència a la literatura posterior i la més important hi és al títol d'un conte d'Emilia Pardo Bazá, las cutres Després analitza l'ús contemporani del terme que es pot comprovar a Google i estableix la diferència amb conceptes propers però no coincidents cañi, cursi, hortera, costroso, rancio, rústico o Kitsch.

    La segona part està dedicada a l'exploració i la identificació d'allò cutre Així els capítols estan dedicats a les segones residències, els barris, les revetlles, les manufactures cutres i les manufactures familiars. Al capítol de les manufactures ocupa un lloc preferent el Duralex i a la darrera, les gasesosas Olmos, que començà a fer el seu avi i segueix fabricant el seu oncle.

    La tercera part exito cutre es centra en fenòmens del nostre temps als qual l'ús del cutrerio els ha donat un exit fefaent. Alguns em són desconeguts, el novel·lista Manuel Vilas o el còmic Ignatius Farray i d'altres sí que els conec i em semblen ben portats com el polític Pablo Iglesias, del qual es remmemorà el seu esmorzar televisiu amb Ana Rosa Quintana. El capítol sobre Ignatius Farray acaba amb una reflexió sobre allò cutre en l'espectacle que inclou una sentida evocació del programa Plàstic i la confessió de l'autor de ser un seguidor del Chiringuito de Pedrerol.

        M'ho he passat bé llegint aquest llibre. Olmos és un bon escriptor, un observador atent de la realitat i està dotat d'un fi sentit de la ironia. Però allò que més m'agrada del llibre és la seva opció moral. Aquest elogi del cutre acaba en el fons sent una reivindicació, des del meu punt de vista, de la common decency orwelliana, doncs la definició essencial d'allò cutre és que significa sempre el menyspreu a la bona vida tal i com la presenten i l'entenen els spots publicitaris; d'una manera humil. però ferma, triar allò cutre és l'inici d'una actitud de resistència. Presentat d'aquesta manera la noció de cutrerio està indissolublement vinculada a la noció de nostàlgia, doncs a poc que gratem, almenys la gent de la meva generació, tots tenim un record, en el meu cas entranyable, d'uns avis que tenien les seves virtuts i els seus defectes, però consumistes no eren.