Shakira versus Lawrence

     Shakira en una entrevista explica que no podria viure en un món on hagués d'amagar els seus sentiments. Em sembla bé, però immediatament penso que és pitjor viure en un món en estàs obligat a exhibir els teus sentiments (i "immortalitzar-los" amb selfies). Jo m'identifico amb el  Lawrence (d'Arabia) que quan Alí, Omar Shariff, li pregunta si té por, respon que "my fear is my concern" I el pitjor no només és que, com a vell desfasat, cregui en la privacitat, sinó que l'obligació de l'exhibició universal dels sentiments et força a experimentar moltes coses de les que preferiria abstenir-me ni que sigui per vergonya aliena (sentiment que de fet sovint m'inspira la mateixa Shakira). Aquest món que ens anima a exhibir els sentiments té per tant la potestat, i aquesta és una de les amenaces més grans sobre els nostres caps, de comprovar si els nostres sentiments, són els correctes, "els que s'han de tenir". Aquesta és una de les coses que de manera més clara vaig aprendre als meus darrers anys de docent