Visitem a Sitges el museu del Cau Ferrat i el palau de Maricel. Cau Ferrat fou el lloc triat per Santiago Rossinyol per deixar la seva col·lecció de forjats. De fet no hi ha només això, sinó molt més altres objectes i una selecció d'obres del propi autor i del seu amic Ramon Cases, algunes de molt importants com l'anomenada Morfina de Rossinyol o el moulin de la Galette de Casas que hi és fotografiada mès amunt. Hi ha coses d'altres amics com Nonell, Picasso o, diversos treballs de Zuloaga. Potser el lloc més destacat està reservat als dos Grecos (les llàgrimes de Sant Pere i Magdalena penitent) que foren comprat a Paris per mil francs i que arribaren a la casa en un processió on participaren les forces vives de la ciutat (diferent imagino de la processió de zombies que avui fan famosa la vil·la). És un exemple molt característic de museu decimonònic que d'entrada sorprèn pel seu ara poc habitual atapeïment que em recorda, sense igualar-ho el més atapeït que he vist mai: el Sloane de Londres.
El palau Maricel està unit al cau ferrat i és l'antic hospital de Sant Joan que fou adquirit pel millionari america Charles Deering i reconstruit per Miquel Utrillo. Fou dipositada la col·lecció d'art de Deering, però les dissensions amb Utrillo li feren prendre la decisió de traslladar la col·lecció a Xicago. El museu es buidà pero ha anat recuperant continguts albergant la col·lecció de l'ajuntament de la vila i la donació de la col·lecció del doctor Jesús Pérez Rosales. Potser no hi ha obres de gran fama, als periodes ddedicats a l'art anterior al XVIII predominen les obres sense autor conegut, però la qualitat mitjana em sembla altíssima i el treball d'Utrillo a la restauració fou de primer ordre, de fet, per a molts seria l'obra mestra de l'arquitectura noucentista,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.