Brooks i Leone, dues perspectives morals

 

Eastwood i Vicenzoni

Per atzar veig dues tardes seguides dos pel·lícules properes del mateix any, 1966, però de destí diferent. The professionals (Richard Brooks) i The good, the bad and the ugly (Sergio Leone). Tarantino, possiblement la gran referència de l'última generació de cinèfils, explica en el seu llibre que odia la primera pel·lícula i és evident, en canvi, que està molt més proper a al corrent que pensa el segon film com el millor western de la història (generalment gent nascuda després de la mort de John Ford). Jo penso que ambdós són bons films, de bona visió, en tots dos casos amb elements que no m'acaben d'agradar. Tinc molt més afecte pel de Brooks, però em sembla que la millor estona de cine és tot l'episodi de la batalla al film de Leone. Allò que és evident és que són dos films del tots oposats des d'una perspectiva ètica i política. Com assenyalava en el meu comentari és del tot decisiva la presència al guió del film de Leone de Luciano Vincenzoni el traductor italià de la primera versió en aquesta llengua del Voyage au bout de la nuit. El pelegrinatge erràtic dels tres protagonistes i la seva absoluta desconnexió de qualsevol principi moral no els fan gaire diferents del Ferdinand Destouches que lluita en una guerra sense sentit i que acaba fent de desencantat metge a la banlieu parisina previ coneixement de primera mà de l'imperialisme francés i el fordisme americà. Tots quatre són nihilistes no gaire tràgics. També és molt propera la visió de la guerra com una carnisseria mancada tot sentit, tant a la novel·la com al film. Al film de Brooks en canvi els protagonistes volen ser nihilistes però finalment no poden ser-ho. Si hom creu que en els humans hi ha alguna cosa semblant al que la tradició anomena consciència en surt de la visió del film del tot satisfet doncs els protagonistes acaben cedint a les exigències d'aquesta conciència. Políticament the professionals és un dels primers films que indirectament parla de la guerra del Vietnam, presentant la història d'una americans fent una guerra on no saben distingir qui són els bons. Però el film no fa una condemna de la guerra, perquè no nega que puguin haver bones raons per a lluitar, allò problemàtic en tot cas és saber qui són els bons. Des d'un punt de vista intel·lectual possiblement jo hauria d'estar del costat de Tarantino. No és ben bé així. Potser és que tot i anar envellint segueixo estant lluny de fer-me gran.O simplement que no deixa de tenir conseqüències haver-se passat la vida a aquest balneari anomenat Europa que ara sembla que estan tancant.