els mesos de l'any
En contraposició al desori de Firenze, Ferrara és un destí més acollidor i convenient. Certament no té el patrimoni incommensurable de Firenze, però no està gens mancada d'interès. De fet, el conjunt de la ciutat és patrimoni de la humanitat des de fa trenta anys, essent una de les quatre ciutats italianes que conserven les seves muralles medievals. Em aquest cas les muralles englobaven zones de caça que ara han esdevingut parcs públics. Des de dins la impressió mai no es d'estar dins d'una ciutat en murallada però, perquè el nivell superior de les muralles és el dels carrers, car sortir fora per veure-les bé. En tot cas, no hi ha aglomeracions i els preus són molt raonables en comparació amb la capital toscana. Una carta turística et dóna entrada lliure als museus i t'eximeix de la taxa de pernoctació per una mica més de vint euros. He estat unes 48 hores que m'han permès visitar prou llocs en el següent ordre cronològic:
- el cementeri hebreu , doncs com coneixia pels llibres de Bassani, Ferrara havia tingut una important presència jueva des de l'expulsió dictada pels reis catòlics. Vaig trobar les tombes de Renzo Ferrara, el podestà dels anys trenta tot i que òbviament això no s'esmentava a la lapida, la de Giorgio Bassani, memorials pels deportats a Auschwitz i molts Finzi, i molts Contini, els cognoms més freqüents a aquella comunitat
- L'espai Antonioni dedicat al cineasta nat a Ferrara. No és un dels meus cineastes preferits, però el museu, molt ben posat, dona testimoni de la seva importància històrica i de la riquesa del seu rerefons intel·lectual. Hi vaig estar sol tot el temps i a la nit a l'hotel em comentàvem que sempre està molt buit.
- el MEI, museu nacional de l'hebraisme italià i el de la Shoa. Explica la presència jueva a la península itàlica de més de dos mil·lennis de durada, l'aplicació de les lleis racials des del 1938 i les deportacions en el temps de la RSI. L'especificitat del drama jueu en aquell país és que Ferrara, com Bologna, pertanyia al Papat i, per tant, la població jueva havia estat molt compromesa en la causa de la creació de l'estat italià.
- Castelo Estense, l'edifici més característic de la ciutat. Els Este foren els senyors de la ciutat el segle XV i el XVI fins que la branca s'extingí. L'edifici és imponent, però el contingut de l'interior no és especialment memorable.
- La Catedral té una façana que ara mateix no es veu i un interior barroc. Penso que el barroc si no té alguna cosa de molt especial ,cansa. Hi ha una judici final obra de il Bastianino, el pintor ferrrarés més famós, que els experts consideren una digna emulació del de Michelangelo. Jo no ho sabria dir, perquè la part de darrera de l'altar principal, on s'hi troba, estava del tot a les fosques.
- Palazzo Costabili, la seu del museu arqueològic nacional, Potser el museu més interessant de la ciutat. Molt lligat a la ciutat de Spina, una comunitat etrusca referenciada pels geògrafs antics de la que no s'havien trobat les restes. El decurs del temps l'havia engolit a la desembocadura del Po, però als anys trenta del segle passat varen trobar la necròpolis i els etruscos no deixaven sense res als seus morts. Per això el museu té una col·lecció esplèndida d'orfebreria i diuen que la primera col·lecció de vasos àtics del mon.
- Palazzo Schifanoia era una finca de recreo dels Este que va quedar en desús quan la ciutat va caure en mans del papat, que la utilitza per coses com la manufactura del tabac. Al segle XIX varen trobar sota parets blanquejades el saló dels mesos una de les millors mostres de pintura al fresco de grans dimensions de Italia.
- Palazzo dei Diamanti seu de la pinacoteca nacional i un edifici, com tots els anteriors, digne de veure en ell mateix. No hi ha obra dels grans mestres renaixentistes, els Este en tenien però van acabar a Roma, en canvi, si es ens pot donar una idea molt clara de l'evolució de la pintura ferrraresa.
- Casa de Ludovico Ariosto, on el poeta va viure els seus darrers anys i va fer l'edició definitiva del seu Orlando Furioso. Hi ha objectes de l'artista i també la seu de la fundació Bassani
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.