Veig
1898. Los últimos de Filipinas. Em sembla una pel·lícula
correcta amb un disseny de producció treballat però potser amb
masses ganes de deixar-lo veure; una posada en escena funcional i ben
recolzada a actors molt solvent com LuísTosar, Javier Gutiérrez o
Eduard Fernández. Jo encara em considero prou girardià i no acabo
de sentir que m'hagi d'avergonyir per això i, en conseqüència, el
que més m'agrada del film es com es una pujada als extrems, típica
de les rivalitats mimètiques, és el desencadenant de l'acció: la
lluita entre el tinent, interpretat per Tosar, i el sergent,
interpretat per Gutiérrez, per veure quin és millor militar i més
patriota.
La
pel·lícula reprèn el tema d'un dels films més emblemàtics del
franquisme que, he de dir, no tinc gaire fresc. El film d'ara no li
hagués agradat al general Franco i pel que he vist tampoc va agradar
molta gent defensora de la professionalitat dels soldats espanyols
assetjats. Jo no voldria entrar en aquesta qüestió concreta, si
eren tan bons militars, però si assenyalar la seva irrellevància.
Aquella guerra no es podia guanyar perquè no es podia ni fer, estava
totalment fora de l'abast d'aquell estat espanyol el manteniment de
colònies a l'altra banda del mon. D'altra banda, la raó de la
impopularitat de l'exercit està ben explicada al film í és
indiscutible: no era un exercit ni realment professional, ni
realment democràtics expressió d'un poble en armes. Només hi
anaven els que no podien pagar com deslligar-se. El darrer residu de
poder al que es podia aferrar una aristocràcia del tot decadent des
de començaments del XVIII però no del tot desapareguda. Aquesta és
de fet la causa més directa de la primera guerra mundial i per tant
és evident que no era una peculiaritat de l'exercit espanyol, el
problema del qual no era ser espanyol, sinó ser un exercit. En un
altre ordre de coses, el film il·lustra bé la peculiar relació del
coratge en el sistema de les virtuts: potser totes les virtuts són
inútils sense el coratge, però quan, com és el cas dels
protagonistes esmentats el coratge està del tot divorciat de
l'enteniment, està molt lluny de ser una virtut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.