East of Eden

     Seguint amb el tema de les adaptacions veig, per primera vegada, East of Eden. En els títols de crèdit es presenta John Steinbeck com el fonament de l'obra. Tanmateix una breu mirada a la Wikipedia ens diu que el film explica, més o menys, la tercera i última part de la novel·la. Elia Kazan no donà raons econòmiques ni de temps per aquest escurçament sinó la seva teoria estètica; per ell era fonamental una unitat temàtica a l'obra, dit altrament, no li agradava gaire la novel·la de Steinbeck i per això va convertir un reflexió sobre el bé i el mal en una altra cosa, indiscutiblement més interessant pel públic americà dels cinquanta, una reflexió sobre la duresa de la. maduració. Allò més recordat del film és la participació del seu protagonista James Dean . Fou el film que el convertí en una gran estrella. Kazan recorda que fou relativament fàcil dirigir-lo, cosa que després no els hi va passar a ni a Ray ni a Stevens, perquè va enfocar el personatge des de la seva autobiografia, sembla que Dean mai no es va entendre amb el seu pare. Imagino que el tractament del personatge marcava del tot un complet allunyament de la temàtica i les intencions de Steinbeck. Diria que per saber que feien al Actor's studio hi hauria prou amb el treball de Dean en aquest film. Personalment potser és el que em va agradar menys de la pel·lícula. Kazan, en canvi, estava descontent del pare Raymond Massey, que feia una intervenció massa relaxada. També aquí dissenteixo del realitzador americà. Si coincideixo en que els altres actors importants estan molt bé: Julie Harris, Burl Ives i Jo van fleet. Prescindit però de l'exhibició emocional de Dean, el film conté un esforç reeixit d'utilització del cinemascope, el problema plàstic fonamental dels cineastes americans dels cinquanta i em sembla interessant ideològicament, per mostrar, la complexa situació a Amèrica del puritanisme. Sense puritanisme no hi hauria Amèrica, però l'evolució del país sempre acaba fent-se en contra d'aquest orígens.