the good, the bad and the ugly

Acabo el mes d'octubre a la filmoteca veient una versió reconstruïda de the good, the bad and the ugly, la qual inclou alguna escena que no es mostrà a l'estrena espanyola del film i, sent en anglès, podem sentir les veritables veus dels tres protagonistes. Hi havia molta gent i hi hagueren aplaudiments al final, cosa que demostra un altre cop que el film de Leone té un caràcter d'obra de culte del tot indiscutible. Jo no vaig ser de jove un seguidor del western europeu que veia com una cosa completament diferent del western americà que havia vist tota la vida. Amb els anys però he anat apreciant és el cine de Leone i especialment la que des del meu punt de vista constitueix la seva obra essencial, c'era una volta il west. Del darrer film amb Eastwood el que més sobresurt des del meu punt de vista és el treball d'Elli Wallach que era un actoràs i que assoleix fer divertits i interessants els moments en els que intervé, que són molts. De fet, sabem durant el film moltíssimes coses del lleig i no gaire res del bó i del dolent. La part més excel·lent del film és la darrera hora per la visió que ofereix de la guerra civil americà que no fa cap concessió als baixos sentiments patriòtics i emfatitza l'absurditat i la manca de sentit d'aquella guerra, com la de qualsevol altra. El guionista amb el que treballa Leone fou un dels introductors de L.F. Celine a Itàlia i el pelegrinatge de tuco i el ros pels camps de batalla no és molt llunyà del de Ferdinand per les trinxeres del front occidental. Estem en un univers celinià i per tant del tot incompatible amb l'ètica del western que es mostrava per exemple a les històries d'amistat dels films de Hawks o de Ford. L'estètica també n'és del tot diferent, bàsicament pel tecniscope capaç d'oferir uns primers plans impossibles pel cinemascope clàssic i que Leone convertí en un tret d'estil. En tot cas i em remeto al videoclip que adjunto del film és testimoni del talent de Morricone junt amb Herrman i Rota el millor creador de música pel cinema. Imaginar-se les pel·lícules de Leone amb qualsevol altre acompanyament musical ens donaria un resultat del tot diferent i ben segurament molt més petit.