The pursuits of philosophy

The pursuits of philosophy, obra de  la filosofa neozelandesa Annte C.Baier,  és un llibre de divulgació però efectuat per una bona coneixedora de Hume que havia estudiat a fons, la temàtica de les  passions en el Tractat. El llibre de fet es presenta com un comentari a My own life l’escrit que Hume acabà pocs mesos abans de morir  i on presentava la seva vida i les seves obres. Baier es centra així a la biografia per anar presentant l’obre des del seu ordre cronològic. L’element biogràfic predomina sobre l’explicació de les teories filosòfiques fins al punt de què es parla molt poc, de l’obra que cada cop considero com la més important de l’autor: els diàlegs sobre la religió natural. El llibre no servirà doncs gaire als que vulguin reflexionar sobre els problemes plantejats per la lectura de Hume, però si que em sembla interessant com Baier  justifica l’actualitat d’aquest filòsof, el qual a hores d’ara sembla tan oportú com en el seu moment. Hume es destacat així pel seu paper de predecessor de diferents línies que compleixen un paper decisiu al pensament actual com la psicologia cognitiva, per Baier és un predecessor del funcionalisme ja que avença la seva tesi fonamental: la idea de que les nostres creences estan determinades pels nostres fins, o totes les línies d’investigació de la conducta humana que beuen de la font de l’evolucionisme. Fins i tot, la teoria de la simpatia és vista com un anticipi de les molts celebres a hores d’ara, neurones-mirall. Com a filòsof social i polític, allò destacable de Hume és la seva mínima tirada envers qualsevol mena d’extremisme. Baier subratlla positivament que cap de les ides de Hume pot ser relacionada amb el corrent ideològic d’on brollà la revolució francesa, mentre que sovint nocions de Hume constitueixen les bases dels projectes de reforma desenvolupat pels britànics al XIX, que asseguraren de manera molt més tranqui-la el progrés social. També considera un element que parla a favor de Hume, la importància que donà a les qüestions econòmiques. Algunes de les seves idees foren després desenvolupades pel seu amic Adam Smith. Hume mai no feu grans il·lusions sobre el gènere humà  i aquesta és la clau de la seva moderació, cosa que podem expressar també, amb la formulació de l’autora el seu vertader escepticisme que el feu abstenir-se sempre de totes les qüestions on no podem anar més enllà de la creença i la inclinació partidista.