Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 11 de juny del 2023

Paris-Austerlitz

 


    Llegeixo Paris-Austerlitz la darrera novel·la de Rafael Chirbes que fou publicada ja com a obra pòstuma, el 2016, tot i que la seva escriptura havia començat vint anys abans. Chirbes s'afanyà a acabar-la perquè tenia moltes ganes d'un canvi de registre; després de l'èxit de les dues novel·les anteriors, Crematorio i En la orilla tenia una certa por de quedat encasellat com una novel·lista centrat a la crítica social. Paris-Austerlitz és la història de la relació amorosa desigual entre el narrador, un jove pintor madrileny de classe alta, i un treballador industrial Michel trenta anys més gran que l'acull en un moment en què per una disputa familiar el jove es troba sense recursos. El lloc on viuen la seva relació és Vincennes, un petit apartament d'aquest barri obrer, i el temps, finals de la dècada del vuitanta els temps d'expansió del SIDA, terme que mai apareix al llibre (els protagonistes prefereixen parlar de la plaga).

        Paris- Austerlitz és un llibre decididament ombrívol i pessimista. Jo m'he trobat a gust pel seu caràcter anti-romàntic. Els protagonistes, Michel especialment, fan una aposta per l'amor com centre de la vida que no són capaços de mantenir, fonamentalment perquè ni l'un ni l'altre tenen ni força, ni personalitat per mantenir les seves determinacions, les quals acaben configurant els seus desigs. Si l'amor és una il·lusió també ho és la generositat que caracteritza Michel, té molta capacitat de donar però en el fons sense gratuïtat, o fins i tot la compassió del narrador, que no pot estalviar un sensació d'alliberament per la mort del seu amant. Tant el narrador com Michel ens ofereixen la crònica d'un temps on el jo no no pot buscar una sortida real de la caverna, mentre no se n'adoni que ell mateix ha esdevingut caverna. La prosa de Chirbes és d'una precisió en la descripció envejable i la descripció de les relacions sexuals entre els protagonistes em sembla molt i molt reeixida. Jo vaig conèixer aquest autor amb En la Orilla que em sembla un text fonamental a tots els nivells i aquesta darrera novel·la, del tot diferent, serveix per reforçar la meva admiració per la seva figura.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.