Reveient Goodfellas

 Quan es parla d'una escena improvisada molts pensem al moment icònic de Taxi Driver quan Travis Bickle li pregunta a la seva imatge al mirall, de fet està mirant directament a càmera, als espectadors, si està parlant amb ell. Com deia el guionista del film Paul Schrader, la millor escena de la pel·lícula i l'única que ell no havia escrit. Tanmateix la de més amunt també és del tot genial. Hi en ella no només compta la creativitat de Pesci, el seu inventor, sinó la replica de Liotta i sobretot la seva rialla, de les més ambivalents de la història del cine. Fa una setmana vaig reveure Goodfellas i segueix provocant el meu entusiasme més absolut. En termes absoluts i amb perdó de Schrader, potser el millor guió que tingué mai Scorsese i un film d'excel·lència formal absoluta. Els seus travellings no tenen menys virtuosisme formal que els dels millors Kubrick i són del tot necessaris tant narrativa com moralment. De fet, durant molts anys he volgut usar el film per les meves classes de Sociologia, doncs el seu valor com documental no només social sinó antropològic és immens i només m'ha dissuadit la seva llarga durada. Suposo que em plantejava fer-ho perquè jo no era una professor moralment consistent, doncs penso que el seu efecte torbador ve de ser alhora una celebració de l'alegria de viure i la descripció d'una forma de viure en gairebé tots els sentits i especialment el social, patològica