Perquè son tan
dolents, amb honroses excepcions, els textos de bibliografia secundaria filosòfica espanyols (incloc de totes, totes els catalans aquí)? Per què en el fons el propòsit que els mou no
és el d'ajudar a la lectura de l’autor, sinó el de substituir-la. Cosa coherent amb el fet que,
comptat i debatut, per sota dels Pirineus llegir ha estat sempre una cosa més
aviat estrambòtica
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.