Un altre cop: Hume vs. Descartes

Desfer-se de totes les opinions rebudes, fer una katharsi del coneixement per deslliurar-lo de tota opinió, alliberar-se del prejudicis, és un treball que té sentit si al seu final es troba allò que realment som, una ment entesa com un mecanisme productor de la veritat en forma d’intuïcions racionals. Podria ser però, i per això Hume no en voldrà fer cap tabula rasa, que quan ens desfem de tots els prejudicis, allò únic que resti sigui purament el mecanisme de fer prejudicis, que creem prejudicis perquè no sabem, ni podem, fer altre cosa. El joc cartesià no té així sortida.

Paassat i futur (?) de la filosofia catalana

Fa tres anys es va commemorar la fundació de l’Associació catalana de filosofia moderna. Quan es fundà, fa vint i tres anys, no havien estat traduïts al català, ni el Leviatan, ni les Meditacions Metafísiques, ni l’Êtica, ni l’assaig sobre l’enteniment humà, ni el Tractat. De totes aquestes, només han estat traduïdes les Meditacions per l’esforç individual i solitari d’un professor d’institut, desconnectat de qualsevol família (si voleu penseu en el sentit sicilià del terme) universitària. Potser, per això, especialistes (sic ) de filosofia moderna de la molt catalana Universitat de Girona desconeixien, deu anys després de la seva aparició, l’existència d’aquesta traducció.  La dada és depriment.  Ateses com van les coses, sembla prudent concloure que allò que no s’ha fet aquests vint anys tampoc es farà en els vint anys propers i pensar la supervivència de les institucions sustentadores de la filosofia més enllà d’aquest termini és ben problemàtic. La normalització de la vida filosòfica no es produirà probablement mai. Això si, potser seguirem tenint TV3 i un dia d’aquests ens passaran Gandia Shore en versió catalana. Qui en tingui ganes, podrà consolar-se.

Culloden

La diferència entre el Tractat i la Investigació és que mentre el primer està escrit, com segons Strauss quasi tota la producció anterior,amb el propòsit conscient de minimitzar les possibilitats de persecució, el segon ja no. Entre mig de la publicació de tots dos cal no oblidar que ha tingut lloc la batalla de Culloden i la desfeta dels jacobites, és a dir s’ha consolidat políticament el règim que garantia la llibertat de culte i la llibertat d’opinió, d'una manera que hom podia considerar, dins de l'àmbit limitat en què els humans podem fer aquesta mena de consideracions, irreversible.

Exercici de Metafísica cartesiana

Puc pensar que res del que em diuen els sentits existeix. No sé llavors si és real, l’habitació que m’acull, ni el país on soc, ni el Déu que diuen que m’ha fet ni tan sols el meu cos. Només puc estar cert de l’existència d’aquest pensament que ho posa tot en dubte i que no pot posar-se en dubte ell mateix. Fins aquí Descartes. El Jordi repeteix l’exercici.  No sap si hi ha món, ni Déu, ni si té cos. Tampoc pot dubtar que ell, en Jordi, existeix, però en pot realment dubtar de la realitat de Les Meditacions Metafísiques?

Hume i els clàssics

Allò que posa al capdavall Hume més del costat dels clàssics que dels moderns és el fet que quan parla de la naturalesa, la seva perspectiva sigui sempre la de l’espectador, no la de ningú que aspiri a modificar-la o determinar-la. En aquest sentit la influència de missatges com el de Bacon o Descartes és ben migrada.  Així Flew té raó quan diu que és evidenment fals que tot els lligams entre esdeveniments son conjuncions però mai connexions. Els exemples són nombrosos i inacabables fins i tot en el temps de Hume quan hi havia menys maquines. Però tots els exemples són referits a entitats artificials. Allò del que parla Hume és especificament de la naturalesa, la qual és essencialment, per ell com pels clàssics (potser el Plató de la Republica fora una rara i terrorífica excepció),  un objecte d’observació.

d'infanticidis

La diferència entre les filosofies de Hume i de Descartes és que ja no cal per res esdevenir un infanticida; no cal matar el nen, perquè rarament podem ser alguna cosa diferent del nen, que érem. I si per atzar i d’una manera artificiosa ho esdevinguéssim, tampoc valdria pas la pena. Suposo que quan aquest punt de vista et plau més, és un senyal de que no cal prendre’s massa seriosament Sant Pau.

Antics i moderns des de Hume

El mon modern és superior a l’antic per la seva filosofia natural, n’és inferior per la seva filosofia moral, la qual tendia tenir una actitud sospitosa vers l’entusiasme i generalment prenia molta cura de no justificar-ho.

Hume sobre la qüestió més fonamental

No sabrem mai si l’univers és un Cosmos o un Caos. Això fora un fet. Però també és un fet que ens cal que no sigui un caos. Allò que acut en el nostre ajut llavors és la imaginació.

Balanç humià

La filosofia no ajuda a sortir de la caverna. El filòsof resta tan lluny de l’exterior com quan hi era amb els altres. Hom però desconnecta del miratge col·lectiu per passar a tenir-ne un de propi. El guany és magre.

El cartesianisme de Hume

Allò que de cartesià hi ha en Hume és el mantenir-se a l’afirmació de que cal fer metafísica només un cop ala vida i que quan es fa cal desenvolupar-la com un exercici de radicalitat en el qual els compromisos amb l’opinió rebuda són esclosos. La diferència amb la tradició clàssica es però en el cas de Hume molt més clara: de cap de les maneres, la filosofia pot ser ara una manera de viure.