Ocassionalment he publicat alguna observació sobre educació al dietari i, com que seguiré exercint la docència al meu nou destí, vaig plantejar-me si calia obrir un dietari que servís per reflexionar sobre aquesta activitat que constitueix el meu ofici. No ho faré pas. En part, perquè és clar que parlar de filosofia en un cert sentit és sempre forçosament parlar d’educació, però també per què tinc el sentiment de què a hores d’ara tal i com està articulat el debat educatiu, quan tothom es sent amb força per dir tota mena de bestieses (no fa gaire Joan Rossell) alló més productiu és callar. Té un certa lògica el pensar que allò prioritari és sempre l’avanç, el benestar i el progrés del MEU fill, però quan tothom perd de de vista que per a tothom és fonamental, l’avanç, el benestar i el progrés del fill dels seus veins, el debat no pot ser gaire interessant. Hom podrà objectar que això és el que hi ha, i llavors caldrà concloure que efectivament allò que fa fallida no és tant l’educació com el que hi ha.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.