L’arrel de tota la foscor moderna des del segle XVII en endavant és l’enfosquiment de la diferència entre teoria i praxis, un enfosquiment que té com a primera conseqüència la reducció de la praxis a teoria (aquest és el significat de l’anomenar racionalisme)i després , en revenja, el refús de la teoria en nom d’una praxis que ja no pot ser intel•ligible com a praxis.
Leo Strauss en el intecambi amb Vogelin entorn del seu llibre Philosophy and Law
L'enfosquiment ve, en efecte, de la no-vivència-refús del que els antics anomenaven sagrat, que és la dimensió espiritual de l'existència. Castrant aquesta dimensió quedem a 'les fosques' de la poesia viva, com deia Joan Maragall.
ResponEliminaDe fet, Strauss no em sembla que estigués pensat en el contacte amb el sagrat. Des d'un punt de vista estrictament filosòfic fins i tot m'atreviria a dir que la modernitat és, i necessàriament ha de ser, molt més "religiosa" que el pensament clàssic
ResponElimina