Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 24 de gener del 2025

Ball of fire


 Torno a veure, la tenia mig oblidada, Ball of fire, la comèdia que Hawks filmà el 1941. Com que no surt Cary Grant potser és menys recordada que algunes altres, però és un oblit injust doncs és un film memorable. Hawks aprofità tenir alguns col·laboradors de primer ordre. Comencem per Gregg Toland que estava en el seu millor moment i que aquí és l'autor de magnífics moments com l'escena de la declaració d'amor del protagonista on només podem veure els ulls de la noia a la que es declara. Seguim amb Barbara Stanwyck, Sugarpuss O'shea en el film, que era una actriu magnífica, igualment convincent a la part còmica que a la dramàtica i que aquí feu un dels seus millors treballs encapçalant un repartiment on li donava la replica Gary Cooper, en un rol atípic però que va fer amb la solvència habitual i on tot el repartiment dona perfectament el seu tipus. El tercer gran col·laborador del que disposà Hawks fou Billy Wilder, el qual amb aquest film tingué el primer èxit de la seva carrera. Wilder li donà un guió molt personal però que connectava molt bé amb l'esperit de Hawks. Com a Bringing Up Baby hi ha una escenificació de la lluita entre l'instint i l'enteniment, on el primer es clarament guanyador. Totes dues comparteixen una mirada de recel envers la cultura que no costa relacionar amb el feia poc publicat Das unbehagen der Kultur i cal recordar que entre Wilder i Freud, la qüestió era una mica personal. Com als millors films de Wilder es fonamental la seva capacitat per reprendre una idea enriquint-la moltes escenes després. La combinació del dinamisme narratiu de Hawks i del cinisme de Wilder es mostrà però especialment fructífera. El punt de partida no és original perquè es tracta del conte de Blancaneus. Els nans són set erudits que viuen reclosos a una fundació situada a la ciutat de New York escrivint una Enciclopèdia, destinada a reparar la injustícia del fet que la britànica no digui gairebé res sobre l'inventor de la tostadora eléctrica que és el milionari mecenes d'aquesta nova enciclopèdia, i Blancaneus, com ja hem dit, es diu Sugarpuss, i és una cantant de cabaret que ha d'ocultar-se de la policia a la fundació mentre espera trencar el setge policial per casar-se amb el seu nuvi mafiós, Dana Andrews més simpàtic que habitualment, i quedar així impossibilitada de testificar contra ell. La seva convivència a la institució acadèmica trastornarà del tot la vida dels erudits, però finalment la seva quan acabi enamorant-se del més jove dels professors. A més dels protagonistes hi ha un bon nombre de secundaris meravellosos com Dan Duryea, Elsha Cook o Henry Travers, l'àngel que ajudava a James Stewart en It's a wonderful life, que aquí acaba amb una metralladora a les mans.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.