Torno
a veure, la tenia mig oblidada, Ball
of fire,
la comèdia que Hawks filmà el 1941. Com que no surt Cary Grant
potser és menys recordada que algunes altres, però és un oblit
injust doncs és un film memorable. Hawks aprofità tenir alguns
col·laboradors de primer ordre. Comencem per Gregg Toland que estava
en el seu millor moment i que aquí és l'autor de magnífics moments
com l'escena de la declaració d'amor del protagonista on només
podem veure els ulls de la noia a la que es declara. Seguim amb
Barbara Stanwyck, Sugarpuss O'shea en el film,
que era una actriu magnífica, igualment convincent a la part còmica
que a la dramàtica i que aquí feu un dels seus millors treballs
encapçalant un repartiment on li donava la replica Gary Cooper, en
un rol atípic però que va fer amb la
solvència habitual i on tot el repartiment dona
perfectament el seu tipus. El tercer gran col·laborador del que
disposà Hawks fou Billy Wilder, el qual amb aquest film tingué el
primer èxit de la seva carrera. Wilder li donà un guió molt
personal però que connectava molt bé amb l'esperit de Hawks. Com a
Bringing
Up Baby
hi ha una escenificació de la lluita entre l'instint i l'enteniment,
on el primer es clarament guanyador. Totes dues comparteixen una
mirada de recel envers la cultura que no costa relacionar amb el feia
poc publicat Das
unbehagen der Kultur
i cal recordar que entre Wilder i Freud, la qüestió era una mica
personal.
Com als millors films de Wilder es fonamental la seva capacitat per
reprendre una idea enriquint-la moltes escenes després. La
combinació del dinamisme narratiu de Hawks i del cinisme de Wilder
es mostrà però especialment fructífera. El punt de partida no és
original perquè es tracta del conte de Blancaneus. Els nans són set
erudits que viuen reclosos a una fundació situada a la ciutat de New
York escrivint una Enciclopèdia, destinada a reparar la injustícia
del fet que la britànica no digui gairebé res sobre l'inventor de
la tostadora eléctrica que és el milionari mecenes d'aquesta nova
enciclopèdia, i Blancaneus, com ja hem dit, es diu
Sugarpuss,
i és
una cantant de cabaret que ha d'ocultar-se de la policia a la
fundació mentre espera trencar el setge policial per casar-se amb el
seu nuvi mafiós, Dana Andrews més simpàtic que habitualment, i
quedar així impossibilitada de testificar contra ell. La seva
convivència a la institució acadèmica trastornarà del tot la vida
dels erudits, però finalment la seva quan acabi enamorant-se del més
jove dels professors. A més dels protagonistes hi ha un bon nombre
de secundaris meravellosos com Dan Duryea, Elsha Cook o Henry
Travers, l'àngel que ajudava a James Stewart en
It's a wonderful life,
que aquí acaba amb una metralladora a les mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.