Oh, Canada

 

    Oh Canada és el títol del darrer treball de Paul Schrader, on es retroba amb Richard Gere, al qual feu possiblement una estrella en un dels seus pocs films amb un cert èxit comercial, American Gigolo. Està basada en una novel·la de Russell Banks, al qual està dedicat el film,  que fou l'autor de la novel·la en la que Schrader es basà per fer un dels seus millors treballs, Affliction. Gere aquí és Leonard Fife un cineasta americà que ha treballat en el cine documental a Canada després d'haver deixat el seu país fugint de la guerra de Vietnam, El cineasta està agonitzant i vol oferir una última entrevista on potser explicarà la veritat o potser no, perquè està sota l'efecte de poderosos analgèsics. Les memòries del cineasta es creuen en alguns moments amb la de seu fill, al qual abandonà quan fugí a Canada i del que mai més va tornar a voler saber res. És una decisió narrativa que no ajuda gaire a fer intel·ligible la història.

    Després d'haver gaudit de les tres darreres obres de Schrader, aquesta m'ha decebut i no he estat capaç d'endinsar-me amb profit en les seves imatges. Potser perquè la inquietud espiritual d'aquestes tres darreres obres aquí ha estat substituïda pel que em sembla un ajustament de comptes amb el desordre vital i espiritual dels setanta del que el treball de Schrader ja havia estat un testimoni excepcional. Fife vol desmitologitzar-se a si mateix com heroi esquerrà i en fer-ho ho fa també del seu temps Des del meu punt de vista però res no acaba de quedar gaire clar i la pel·lícula no afegeix res de gaire nou. Tampoc he estat mai massa sensible al carisma de Gere, el qual a priori era un dels atractius de la pel·lícula. S' m'hagués de quedar amb alguna cosa, però, triaria l'escena final amb la qual Schrader mostra amb una imatge poderosa l'obscenitat inherent al nostre temps.