El jove Ahmed és
la darrera pel·lícula dels germans Dardenne, premiada a diferents
llocs com a la Seminci. És un film molt curt pel que s'estrena ara i
això està molt lluny de ser un defecte. La història la
protagonitza un noi de tretze anys, l'Ahmed del títol, membre d'una
família no gaire estructurada del barri de Mollenbeck que opta pel
radicalisme islàmic.. El film mostra l'evolució del noi des dels
primers problemes a l'escola a una sèrie de decisions que l'aboquen
a un final tràgic. Algunes crítiques comentant el treball dels
Dardenne parlen de behaviorisme i és molt exacte. Ahmed mai explica
els seus processos mentals, probablement ni és gaire capaç ni té
amb qui, i els Dardenne es limiten a mostrar el seu pelegrinatge i
la interacció amb els que l'envolten, sempre frustrant perquè ni la
família ni els educadors tenen la capacitat d'accedir a la ment del
noi. Aquesta impossibilitat és directament assumida per la càmera
dels Dardenne, definint un film gens discursiu però d'una concisió
i tensió narrativa notable. No és però de cap de les maneres una
pel·lícula per aixecar l'ànim, però si per prendre consciència
del que signifiquen les dietes intel·lectuals massa poc variades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.