Smile or die

Smile or Die ( hi ha traducció castellana per alguna editorial ,per això l’autora fou entrevistada a La contra de la Vanguardia) és un llibre militant contra el pensament positiu. La seva autora Barbara Ehrenreich és una veterana periodista que escriu amb un punt de ràbia per la seva experiència personal de persona afectada per un càncer, feliçment superat. Como molta gent a la seva situació li fou recomanat anar a un grup de recolzament psicològic i molt aviat va començar a veure que alguna cosa no anava prou bé. Més enllà de la finalitat legitima i necessària d’acceptar la malaltia, la pretesa ajuda tenia cada cop més com a resultat la culpabilització del malalt, lligant el progrés de la malaltia a una manca d’actitud positiva. L’èmfasi a la importància de l’actitud tenia com a resultat un enunciat, es miri per on es miri, fals: pensar que és  l’actitud la que determina l’evolució de la malaltia.

El llibre és interessant com a testimoni d’un temps, el nostre, on ha predominat la ximpleria. Més  o menys sempre és així, però darrerament ha estat exagerat. L’autora fa un recorregut pels orígens d’aquesta línia de pensament arrelada a moviments de renovació religiosa del XIX americà, respostes a l’asfixiant calvinisme que els primers colons importaren del vell continent.  Des d’un punt de partida psicològicament versemblant el moviment acaba generant una metafísica barata, en realitat, una mena de màgia, capaç de sostenir que hom per fer-se amb allò que desitja fent servir les lleis de l’atracció mental. Tot i la seva feblesa ha estat la base del programa educatiu, assumit per una psicologia pseudo-científica, dels americans des de fa molt temps, formació gairebé obligada a molts centres de pedagogia experimental des del llunyans temps de Dale Carnegie fins ara mateix. La darrera part del llibre és la més interessant i la més connectada amb la nostra situació ja que explica la penetració d’aquestes supersticions dins dels sectors que dirigeixen l’economia i com  fou utilitzat per tallar les veus dels que no veien clar que estaven passant. L’autora assenyala una simbiosi progressiva d’aquesta creença i el modern capitalisme americà. El pensament positiu és, per exemple, el suport de la indefensable, però bàsica, creença en el creixement econòmic continu.

Des de la meva perspectiva diguem-ne professional, aquest llibre que  no trobareu als prestatges de filosofia de les llibreries (les que en queden que en tenen) em semblà bàsic pels preocupats per la rellevància (la seva manca per ser exactes) del discurs científic, filosòfic a la nostra societat. La filosofia, la ciència i la raó són en el contrari de ser positius. Es basen al dubte, a la sospita, a no admetre res fins que no estigui verificat.  En un cert sentit, tampoc el sentit comú no és una excepció. Prendre cura d’uns petits, per exemple, passa precisament per no assumir que tot sortirà sempre bé i que els perills hi són realment. En un temps on  en general es menystenen les virtuts, la lucidesa ha estat la més perjudicada. Per tot això el llibre il·lustra perfectament allò que jo explico sempre a classe al començament de cada curs, que el pas del mite al Logos no és quelcom que és dóna única i definitivament a Grècia fa un grapat d’anys sinó que és un procés que podria donar-se a  qualsevol moment i que generalment no se’n dóna.