Thorton Wilder és l'únic escriptor americà que ha guanyat tres vegades el premi Pulitzer, tot i que ara mateix no és gaire recordat. Jo el coneixia de la seva novel·la sobre la mort de Juli César, els idus de març, i per haver fet el guió d'un dels millors films d'Hitchcock, the shadow of a doubt, de la qual no m'atreviria a dir que és el millor film de Hitchcock, però sí el que té una base literària més solida. Un dels premis fou per l'obra Our Town que aquest dies es representa al teatre lliure. Pels temps que corren és una superproducció amb quinze actors en escena, que no només actuen sinó que canten coralment amb força encert i en un cas, la protagonista interpretada per Paula Malla, individualment i molt bé. L'obra es presenta com la crònica d'una ciutat imaginària de New Hampshire, Corner's Groove, i essencialment la vida de dues famílies, la de l'editor del diari local, els webb, i la del metge de la ciutat., els gibbs. L'obra trenca sovint la quarta paret i la regidora parla amb el públic, fent de narradora i interpretant diferents personatge. Seguint indicacions de l'autor no hi cap mena d'atrezzo, ni decorats; el primer és substituït per la mímica dels actors, el segon per la imaginació dels espectadors. El primer acte descriu la ciutat i el segon el matrimoni dels fills de les dues famílies. Tot i que jo havia llegit alguna cosa de teatre èpic, de fet allò més sorprenent de les dues primeres parts és l'absència de conflicte. La història d'amor es desenvolupa sense cap problema més enllà de la inseguretat de la parella i com queda palès a la primera part el modus dominants dels naturals del poble és l'acceptació de la naturalitat de tot el que passa. Els desitjos de sortir del camí establert, l'aspiració de la senyora Gibbs d'anar a Paris, mai no semblen tenir cap mena de possibilitat de fer-se reals. Tot canvia en el tercer acte que pren una volada insospitada per mi, però que encaixa perfectament amb la tonalitat dels dos primers. El tercer acte té lloc en en cementiri i es presenta el punt de vista dels personatges que han anat morint en el transcurs de l'obra, entre els qual hi ha la protagonista acabada d'arribar després de morir en el part del segon fill. Aquí la disposició escenogràfica és molt potent i l'autor excel·leix mostrant-nos que la vida es allò que ens passa mentre estem amoïnats per altres coses, les quals ens fan impossible valorar-la i fruir-la. Els morts semblen tenir una lucidesa impossible per als vius, cosa que ens lliura el missatge inquietant de què la lucidesa és incompatible amb l'ésser. En definitiva, un treball molt interessant de recuperació d'un clàssic oblidat. Els actors funcionen i com quasi sempre em va agradar especialment el treball del pare webb, Carles Martínez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.