Sartre

L'existentialisme est une humanisme és un escrit circumstancial amb una voluntat molt clara de, tot explicant-se, definir una situació i marcar un camí des d'un context històric i filosòfic molt concret, la fi de la segona guerra mundial i la mort de Déu nietzschiana. Setanta anys després els francesos segueixen considerant-lo prou important com per considerar-ho un text de referència ara quan tant la fi de la segona guerra mundial com la mort de Déu són esdeveniments ben oblidats, cosa que no vol dir que no hi siguin presents. Setanta anys després allò que la lectura del llibre m'inspira és d'una banda el fet que tot i que Sartre tingués les seves sospites, la victòria sobre el feixisme ha acabat sent molt més il·lusòria del que l'entusiasme de 1945 deixava permetre. La segona qüestió és que al llibre el fa difícil ara la irrellevància real dels dos moviments religiosos amb els que polemitza i contra els que intenta explicar-se. A hores d'ara l'assumpció de la contingència, en el sentit més primari del terme, està del tot assumida.