Entusiasme i alienació

Llegeixo el llibre de Remedios Zafra, el entusiasmo. La descripció del llibre oferia una crònica de la classe que es pot definir com a precariat i especialment del sector femení, tot centrant-se en la gent que fa treballs creatius. L'autora barreja l'exposició pròpiament assaigística amb la forma narrativa d'una manera que fou segurament decisiva per guanyar el premi anagrama d'assaig. Personalment, com altres llibres guardonats amb el mateix premi, el vaig trobar una mica primet, però en tot cas ofereix una crònica que valdrà la pena tenir en compte per saber en un futur com hem anant fent. De fet, per raons de la meva feina, el que més em va cridar l'atenció va ser el títol i certament Shaftesbury és un dels autors que constitueixen un referent per a la professora Zafra. No recordo si hi és Marx, i certament no estaria de més, perquè al capdavall allò que explica el llibre és el caràcter il·lusori de considerar la cultura com un element d'alliberament. Més aviat, si la crònica de Zafra és certa, cosa que jo veig prou clara, la conclusió que cal extreure és que a hores d'ara l'activitat cultural i creativa és una forma especialment potent i insidiosa d'alienació; un substitut, només aparentment menys exigent, del que havia estat abans la religió.