diàgnostics vells per a problemes, més o menys, nous

Rellegeixo Sennett, la corrupció del caràcter, Aquesta relectura és fruit d'una tria agosarada i probablement equivocada, però vaig pensar que no és absurd que alumnes que s'han apuntat a un curs de batxillerat de sociologia, llegeixin un llibre de sociologia. Sennett és un home culte que en un mateix capítol pot citar Hesíode, Virgili o Picco della Mirandola. Noms del tot desconeguts pels meus alumnes, però també pràcticament desconeguts per una bona part dels nous llicenciats de graus com el de sociologia. En defensa meva, he de dir que alguns en treuen bastant del llibre. Jo també. Avui rellegia el començament del capítol sisè, en el qual parla de l'ètica del treball, la qual segons ell es basava en l'ús autodisciplinat del temps i l'aprenentatge de la gratificació postergada. No fa falta gaire més per descriure l'arrel dels problemes que tenim a l'institut i perquè els esforços del professorat, quan existeixen, són inútils. Des de petits eduquem els nens perquè estiguin sempre ocupats i sospito que aquesta autodisciplina només es pot consolidar des d'una certa experiència de l'avorriment. La gratificació postergada és tot el contrari del que proposa la civilització digital basada en la impossibilitat de la postergació.