Three Billboards Outside Ebbing, Missouri

Quan vaig començar a anar al cine es parlava molt de la mort del western. Quaranta anys després fora exagerat dir que té bona salut, però no s'ha acabat de morir del tot. La darrera mostra ha estat la pel·lícula acabada d'estrenar dels tres anuncis (en castellà a las afueras i en anglès a Ebbing, Missouri). La pel·lícula parteix d'una situació força dramàtica, una mare desolada per la mort i violació de la seva filla i la incapacitat de la policia per resoldre el cas, per acabar en una tonalitat que ha permès a molts crítics parlar, amb totes les cometes que calguin, de comèdia. Tot i les reticències, fins i tot els més adversaris reconeixen que la pel·lícula mai no et fa perdre l'atenció, cosa meritòria si considerem que desenvolupa molt més una situació que no pas una trama. Martin McDonagh el seu director, ´és una figura fonamental del teatre contemporani britànic. Aquesta condició queda acreditada a la pel·lícula. Una de les raons per les que sempre manté l'interès és la qualitat dels diàlegs, oportuns i intel·ligents. Hi ha moltes coses que cal retenir de la pel·lícula. La més reconeguda serà sense dubte el treball dels actors. Francess Mc Dormand fa un gran treball, segurament més ric i original que el que li va donar la fama fa vint anys a Fargo. Ella ho explica dient que l'únic referent que tenir per fer el paper eren els personatges de John Wayne, doncs no hi ha herois femenins aïllats als westerns, però tot i que no es tindrà el mateix reconeixement, em sembla que cal destacar el personatge de Sam Rockwell, amb una interpretació capaç de mostrar vessants molt oposades d'un personatge, en principi menyspreable, però que acaba mostrant també la seva dignitat. De fet, el valor del film s'extreu, crec jo, des d'aquesta valoració de la figura del policia Dixon. La capacitat de mostrar alhora un panorama social i cultural devastador i devastat, allò que ve a ser l'Amèrica que vota Trump, i recordar que tanmateix aquestes persones tenen una dignitat més enllà de les seves profundes mancances. De fet, tornant al tema del principi. El western del tot no es pot morir mai, perquè del tot mai no es va sortir de la frontera i ara, quan més va més, estem tornant.