Loving Vincent

Loving Vincent és presenta com el primer film de la història pintat a l'oli. De fet, és una cinta de dibuixos animats format per més de sis milions de quadres, pintats per diferents pintors. L'estil evidentment rememora el del pintor holandès, però a diferència dels films precedents sobre aquesta figura no tracta de presentar la biografia del pintor, sinó que construeix una trama, en la qual el fill del cap de correus d'Arles qüestiona el relat del suïcidi. Cap altre pintor ha estat tant l'objecte de l'interès dels cineastes, cosa que suposo té a veure amb un tarannà especial d'aquest autor. La deshumanització de l'art de la que va parlar Ortega es pot entendre com un triomf definitiu i absolut de l'enteniment. En canvi, l'obra de Van Gogh amb independència dels valors estètics més o menys objectivables té un element emocional que desborda l'enteniment. Personalment, jo mai no he sentit tanta emoció en un museu, no sé si realment dir-ne estètica, com la que vaig experimentar en el museu homònim d'Amsterdam. Les obres estaven llavors presentades en ordre cronològic per mostrar l'evolució de l'artista, però allò que vaig creure copsar es quedava curt amb el terme evolució, tenia potser molt més a veure amb la noció de gràcia. VanGogh ha estat el més proper a un sant que ens han deixat els dos darrers segles. Segurament és aquí on rau el motiu més profund d'aquest interès tan persistent.